Amenaces i problemàtiques existents

Amenaces i problemàtiques de les selves primàries

Des del desenvolupament dels primers assentaments humans, però especialment des de la Revolució Industrial i al llarg de tot el segle XX, la supefície forestal i la composició dels boscos s’ha vist seriosament afectada. Extenses zones de bosc boreal, temperat i tropical han estat degradades o destruïdes.

Les principals amenaces pels boscos primaris a nivell mundial són:

• Canvi en els usos del sòl: transformació a usos agrícoles (molts cops cultius intensius), a usos forestals (plantacions forestals de creixement ràpid per a la seva comercialització), a usos ramaders (pasturatge) o a usos antròpics (urbanitzacions, construcció de carreteres, embassaments o altres infraestructures).

• Tala de masses forestals per a la indústria de la fusta (sovint empreses fusteres il·legals), molts cops caracteritzada per una sobreexplotació forestal, tales incontrolades i tales il·legals.

• Impacte de l’entramat que suposa l’extracció de recursos naturals derivats de la indústria minera, petrolera i gas natural.

• Canvi climàtic. La velocitat en que s’està produint el canvi climàtic induït per l’ésser humà està minant la capacitat d’adaptació natural dels ecosistemes, provocant un canvi en la distribució natural d’espècies i augmentant la freqüència o gravetat de fenòmens extrems com tempestes, incendis forestals, sequeres o onades de calor.

El ritme de destrucció de la selva s’ha multiplicat per 1.000 en els darrers 50 anys

 

El ritme de destrucció de la selva s’ha multiplicat per 1.000 en els darrers 50 anys, tot i que durant els darrers 10 anys la taxa de desforestació ha mostrat senyals de reducció a diversos països. Però, tot i això, es continua desforestant a un ritme sumament elevat i les xifres en alguns països continuen essent encara molt alarmants, ja que la inèrcia és molt forta i existeixen interessos molt poderosos darrera la devastació de la selva. En nombres absoluts, actualment la superfície forestal es redueix a raó de 13 milions d’hectàrees anuals de bosc (l’equivalent a la superfície de Suïssa), principalment els boscos de la conca de l’Amazones, del sudest asiàtic i de l’Àfrica tropical.

Amb aquest ritme de devastació, podria succeir que en qüestió d’una generació no quedés selva verge, o tan sols testimonis insignificants. En aquest sentit, aquest fet és un procés irreversible, ja que les característiques naturals d’aquests espais verges ja no podran mai tornar a ser les mateixes després de la intervenció humana. A més, paral·lelament, segons el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, la pèrdua de biodiversitat provocarà més pobresa al món.

La reducció de superfície forestal genera un seguit de pèrdues i amenaces pel planeta:

  • Pèrdua de la biodiversitat que el bosc sustenta, molts cops perdent espècies o medicines que ja mai s’arribaran a descobrir, i alhora un patrimoni humà d’una riquesa incalculable.
  • Augment de l’escorrentia i l’erosió, conduïnt a una major probabilitat d’inundacions quan hi ha precipitació, a la pèrdua de fertilitat del sòl i a la desertització i minva de les reserves hídriques d’aigua dolça, afectant l’abastament d’aigua.
  • Pèrdua del mitjà de subsistència per a miliions de persones a tot el món i, en el cas de les poblacions indígenes, pèrdua també de la seva llar.
  • Pèrdua del potencial com a actiu turístic vinculat a un turisme responsable.
  • Pèrdua d’un patrimoni paisatgístic, monumental, científic i cultural irremplaçable.
  • Augment nèt de les concentracions de CO2 a l’atmosfera (essent la desforestació la tercera font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle), incrementant per tant l’efecte hivernacle i, conseqüentment, accelerant el canvi climàtic i les implicacions que aquest suposa, tals com l’augment de la freqüència o gravetat de fenòmens com tempestes, incendis foretals, sequeres o onades de calor.
L’alarmant ritme de desforestació actual, que contribueix de forma notable a l’increment de l’efecte hivernacle, accentuant el canvi climàtic, i a la pèrdua de biodiversitat, fa necessari la conservació dels relictes de selva verge que encara subsisteixen al tròpic.