Amenaces i problemàtiques existents

Amenaces i problemàtiques dels boscos madurs

Els boscos al llarg del món s’estan veient seriosament afectats, principalment, per canvis en els usos del sòl (vinculats a la transformació a usos agrícoles, ramaders o antròpics) i per la tala de masses forestals, molts cops sobreexplotades, incontrolades o il·legals.

Des del desenvolupament dels primers assentaments humans, però especialment des de la Revolució Industrial i al llarg de tot el segle XX, la superfície forestal i la composició dels boscos s’ha vist seriosament afectada. Extenses zones de bosc boreal, temperat i tropical han estat degradades o destruïdes.

A Europa, l’agricultura, la ramaderia, les poc òptimes pràctiques d’explotació forestal, el desenvolupament de cultius forestals, la construcció d’infraestructures i l’expansió urbanística han transformat profundament el territori deixant, en molts casos, un paisatge forestal molt alterat. Tot i l’expansió de la superfície forestal durant les darreres dècades i, en especial, de la superfície arbrada, aquesta no ocupa la superfície potencial que podria ocupar. A més, la reduïda o insuficient presència d’arbres de gran diàmetre, vius o ja secs i en descomposició, accentua la pèrdua de valors ecològics.

Per altra banda, la major part dels boscos madurs que resten no compten amb cap protecció específica i, atès el gran volum de les soques, són punt de mira de les empreses fusteres. En aquest sentit, la Unió Europea reconeix que no s’ha frenat la pèrdua de biodiversitat i que existeixen mancances molt importants en la conservació dels espais protegits.

A bona part del territori europeu els boscos es troben fraccionats i es segueixen fragmentant amb noves vies de comunicació i altres infraestructures.

No obstant, cal dir que l’explotació forestal que es produeix a determinades àrees de bosc és una intervenció que pot ser reversible. En funció del grau d’ intensitat de la modificació del bosc per part de la intervenció humana i el temps des de l’abandó de la gestió, el bosc actual anirà recuperant lenta però progressivament els elements de bosc vell fins a poder convertir-se, al final del procés, en un bosc madur. Contràriament, aquesta situació de reversibilitat en la recuperació d’un bosc madur després d’una explotació no es produeix a les zones tropicals, on la desforestació és un procés irreversible, ja que les característiques del bosc primari ja no podran mai tornar a ser les mateixes després de la intervenció antròpica.

Per altra banda, a bona part del territori europeu els boscos es troben fraccionats i es segueixen fragmentant amb noves vies de comunicació i altres infraestructures. Aquesta fragmentació de les masses forestals interromp processos de successió ecològica claus, com la funció de connector ecològic per la fauna o la dispersió de les espècies vegetals a partir de les llavors, cosa que fa més vulnerables les poblacions de les espècies que queden en blocs aïllats.

Finalment, els incendis forestals es perfilen com un altre factor que determina l’estat de la superfície forestal, sobretot a la zona mediterrània.