Solucions possibles

Custòdia del territori

La custòdia del territori és un concepte traduït de l’anglès land stewardship que fa referència a un conjunt d’estratègies i tècniques que intenten implicar propietaris i usuaris del territori en la conservació dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics i en l’ús responsable dels seus recursos.

La gestió de custòdia intenta evitar la degradació del medi mitjançant processos de restauració ecològica i facilitant l’evolució natural dels ecosistemes, amb l’objectiu de mantenir i assegurar la conservació de la biodiversitat.

Les entitats de custòdia tenen un paper fonamental atès que són les encarregades, mitjançant acords i altres mecanismes, d’aplicar les tècniques que ofereix la custòdia del territori, i de donar suport i assessorament als propietaris.

Un acord de custòdia és un procediment voluntari entre propietari i entitat de custòdia per determinar la manera de conservar i gestionar un territori. Cada acord és únic ja que depèn de les condicions del territori i els objectius de l’entitat i el propietari. Aquest acords pretenen alhora informar i conscienciar els propietaris dels valors del seu territori.

Un acord de custòdia és un procediment voluntari entre propietari i entitat de custòdia per determinar la manera de conservar i gestionar un territori

Una de les formes d’acord de custòdia més utilitzat és aquell en que el propietari pot donar o vendre les seves terres a una associació o a una agència de l’administració pública, mitjançant la donació, compravenda, permuta o llegat. Són acords que econòmicament presenten certs avantatges fiscals, però que també requereixen d’un suport fiscal o legislatiu.

Altres formes d’acords de custòdia aplicables són aquells en els que no existeix una transmissió de la propietat, sinó que, la cessió es vincula a la gestió de la finca per part de l’entitat de custòdia. Són acords d’arrendament, cessió d’ús o d’usdefruit, així com acords en els que el propietari manté la gestió de la finca (acord verbal, arrendament de serveis, dret real d’aprofitament parcial, entre d’altres).

A diferència d’altres procediments de protecció de l’entorn natural (com és el cas de les figures reglades legislativament, com Parcs naturals o altres), en els pactes de custòdia hi intervenen una major diversitat d’agents. En són exemples les entitats públiques que impulsen la custòdia a través de la legislació, subvencions i millores fiscals, entre d’altres, o la societat civil, institucions i empreses, les quals s’impliquen en la preservació de la natura.

D’aquí la peculiaritat d’aquest concepte, que engloba un procediment de participació voluntari per fomentar el respecte, la conservació i la cultura d’un territori de manera cooperativa entre tots els agents implicats.

Durant el desenvolupament del moviment de custòdia del territori i fins l’actualitat, a nombroses regions del món les organitzacions donen suport a les entitats de custòdia en el desenvolupament de les seves activitats, i posen a disposició un model de custòdia d’acord a les característiques del territori on actuen. Agrupen entitats públiques i privades, propietaris i altres agents implicats, i són un dels motors del moviment de custòdia i un lloc de trobada i d’innovació gràcies als que es poden afrontar reptes de futur.

En aquest sentit, s’ha d’impulsar la proposta per a la configuració d’un marc jurídic en torn a la custòdia del territori vinculada a la legislació nacional o regional en matèria de planificació forestal que cada país pugui tenir. Aquest desenvolupament ha de contemplar incentius fiscals que reconeguin la tasca que els propietaris i les entitats de custòdia duen a terme al contribuir a la conservació del patrimoni natural. Així mateix, s’ha de seguir treballant per aconseguir entitats de custòdia sòlides, tant en la seva estructura com en el seu funcionament.

s’ha de seguir treballant per aconseguir entitats de custòdia sòlides, tant en la seva estructura com en el seu funcionament

També el reconeixement social de la custòdia del territori i del paper que juguen les entitats de custòdia i els propietaris per part de les Administracions públiques i de la societat com a eina per la conservació de la natura és una qüestió vital per al seu desenvolupament. Existeix una estreta relació entre aquest reconeixement i la participació ciutadana entorn a la custòdia del territori: en la mesura que la societat valora la custòdia del territori, participa en aquesta i viceversa. Per tant, una prioritat important és arribar a la ciutadania ja que la immensa majora de la societat mai ha sentit parlar de la custòdia del territori.